LA INCLUSIÓ DE LES NESE A L'ESCOLA

Després de treballar sobre les dificultats i les necessitats educatives específiques que apareixen el dia a dia a les aules vull fer esment de tres raons a favor de la inclusió. Val a dir que no sempre es fàcil, però amb positivisme pot resultar millor. El psicopedagog és un bon assesor pels dcents, aquesta és la meva experiència. Cal escoltar-los i deixar-se assesorar davant qualsevol de les necessitats dels nostres alumnes. Això si, sense caure al paraix de que aquest professional és l' "apagafocs".

Aprendre junts alumnes diferents és just

En un plantejament inclusiu de l'educació, l'escola està oberta a tothom, i no com una concessió gratuïta, sinó com una exigència de la justícia. Ja no és necessari seleccionar els estudiants: tots s'inclouen en l'escola de la seva comunitat siguin quines siguin les seves
característiques personals i les seves necessitats educatives. L'escola on han de ser escolaritzats els nens i nenes és indiscutible: en l'escola comuna, en la mateixa on van els seus germans, els seus amics, els seus veïns, i a la classe que els correspon segons la seva edat. No hi ha volta de full, això no es posa en dubte.

Perquè?... Perquè els alumnes severament retardats no han de ser ja mai tancats en institucions aïllades i deshumanizadores; no han de ser amagats a les seves cases; no han de ser rebutjats per les escoles públiques; no han de ser retirats de la societat. Tenen el dret de ser ciutadans visibles i de funcionar integrats a la vida quotidiana de la nostra complexa societat”. 

Les raons de la inclusió són fonamentalment ètiques: tots els alumnes, siguin quines siguin les seves característiques personals i les seves necessitats educatives, tenen el dret de participar en l'escola de tots. Al contrari, segregar-los, no és èticament acceptable.

Aprendre junts alumnes diferents és necessari

Un plantejament inclusiu de l'educació i de l'escola, per tant, és necessari, i ho és per a tots: Ho és, per descomptat, en primer lloc, per als alumnes amb capacitats diferents, que tenen algunes “diferències” més accentuades: el contacte i la interacció constant amb companys seus sense discapacitat propicia i estimula, sens dubte, el seu aprenentatge i el seu desenvolupament. Beneficia tota la societat, la comunitat de la qual uns i altres formen part (les persones amb discapacitat i les persones sense discapacitat). Si aconseguim que aprenguin junts alumnes diferents, no només aconseguim que aprenguin, sinó que també aconseguim quelcom tant o més important: que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts a l'escola, que poden viure junts, que poden conviure, a pesar de les seves diferències. Si el que pretenem és progressar cap a una societat que no exclogui ningú ; si volem avançar cap a una societat inclusiva, necessitem avançar, més que mai, cap a una escola inclusiva, que no exclogui ningú, perquè és el lloc ,entre altres, on s'eduquen les futures
generacions i on han d'aprendre a conviure.

Aprendre junts alumnes diferents és possible

L'educació inclusiva ha d'entendre's com un repte, no com un problema irresoluble: és normal que els alumnes siguin diferents; per tant, més que preocupar-nos per com podem aconseguir
grups homogenis (per reduir o “anul·lar” les diferències), és molt més lògic i coherent preocupar-nos per com podem gestionar l'heterogeneïtat, com podem ensenyar-los junts, a pesar que siguin diferents.A més, si aprendre junts alumnes diferents és just i necessari per a tots, també ha de ser possible! Difícil, però no impossible.

La diversitat enriqueix, cal acceptar-la i saber treballar-hi dia a dia! He pogut apandre estratègies i recursos a partir dels casos que he vist, val la pena saber i saber bé. Sinó no es va per bon cami...

Reflexió

Vull deixar-vos aquí una petita reflexió que fa pensar però que és d'allò més certa i que ha sorgit d'una conversa amb la tutora:

Saps quina és la cosa més important que podem mobilitzar en les famílies?

Q ue recuperin la confiança en sí mateixos, en les seves pròpies capacitats. Totes les persones, tots els sistemes humans, passen per cicles vitals, afronten crisis i desestabilitzacions, i la garantia més evident de que no aconseguiran superar-les té a veure amb la pèrdua de l’esperança de que ells mateixos poden recuperar les eines, tornar a trobar la manera de fer-les funcionar efectivament, com en altres moments ho havien fet, per poder continuar avançant fins a superar les dificultats i, més endavant, tornar a trobar-se amb un nou escull.

Sols així l'atenció de la diversitat serà vista amb bons ulls!

CONCLUSIONS

La idea general que tenia del treball d’un psicopedagog en aquest àmbit era una idea més centrada en l’alumnat i la seva intervenció en els processos d’aprenentatge. Aquesta idea ha evolucionat en mi al veure com el psicopedagog en la seva tasca observa, participa i col·labora en multituds d’aspectes educatius en el centre i fóra d’ell palpant i predient tots els factors que intervenen dins el context que li toca intervenir i com té en compte tots els altres contextos que interactuen amb el subjectes a intervenir (nínxols d’aprenentatge).
Em vaig adonar de la difícil tasca del psicopedagog en alguns casos com potser la meva escola on alguna part del professorat no vol canviar res del que fa i com un equip directiu no sap com motivar-los moltes vegades.

La veritat és que com a conclusió he de dir que ha estat una experiència molt enriquidora i motivadora perquè tot i els entrebancs / canvis als quals he hagut de fer front, com a procés obert i flexible que és una intervenció psicopedagògica, cal afegir la manca d’experiència en el desenvolupament d’aquests projecte en concret. La veritat a mida que anaven passant els dies i anava documentant-me sobre les funcions del psicopedagog del centre i anava portant a terme les actuacions proposades, vaig anar agafant molta més confiança i ganes de saber-ne més.Aquesta experiència ha possibilitat una idea més real del que implica fer de psicopedagog, així com d’algunes de les problemàtiques a les quals ha de fer front i proposar actuacions mitjançant la posada en pràctica de totes les estratègies que tingui al seu abast .
D’altra banda, els coneixements que he assolit han anat molt més enllà del que havia previst inicialment. És a dir, l’assoliment d’aquests aprenentatges tant dels que fan referència a la tasca psicopedagògica com els més específics propis del context on s’ha intervingut, ha possibilitat un canvi conceptual en relació a la intervenció psicopedagògica.En aquest sentit, més que una adquisició o una ampliació de coneixements el que s’ha produït ha estat una construcció de coneixements.

Si parlem de diversitat, estem contraposant la realitat escolar actual a la de fa unes dècades, quan es fomentava l’homogeneïtzació, i s’educava segons les característiques i les necessitats de la mitjana de la població. En realitat, es deixava fora del sistema un bon nombre d’alumnes.
En tot aquest temps transcorregut, els centres educatius han experimentat canvis. Ja no parlem de diversitat, sinó d’inclusió educativa. L’escola inclusiva és una escola efectiva per a tothom, que vetlla per l‟acollida de tots els membres de la comunitat escolar.
En aquesta línia, cal buscar fórmules per atendre a tot l’alumnat i aquestes van en la línia d’establir mesures preventives: organització, metodologia, programació per competències bàsiques...que quedaran reflectides en els diferents plans, on es combinaran de manera interactiva intencions i realitats. Però és especialment important incidir en la formació del professorat.
En el desenvolupament de les pràctiques he constatat el volum de demandes d’intervenció que pot arribar a rebre el psicopedagog. La tasca del psicopedagog/a en els centres educatius té molt a veure amb l’atenció individual als alumnes, però també amb poder dinamitzar entorns d’aprenentatge estructurats de maneres diferents a les habituals i poder posar tot l’alumnat en situacions d’èxit. La tasca ha de ser conjunta.

Valoro molt positivament l'aprenentatge adquirit durant aquestes pràctiques i l'experiència que m'ha aportat. Estic contenta de la feina feta i malgrat els canvis que m'han anat sorgint, l'intercanvi d'opinions que ens ha generat hores de debat, i els canvis de visions i canvis de plans sobre la marxa, ha valgut molt la pena. He llegit força sobre la intervenció en l'atenció a la diversitat, aspecte que també m'ha estat d'allò més constructiu. He après molt escoltant l'experiència de la meva tutora i sobretot veien-la actuar.  Valora de força satisfactòria tot el què engloba aquestes pràctiques i a la vegada estic agraïda a totes le spersones implicades que les han fet possible.

ENTREVISTES AMB LES FAMÍLIES

Al llarg de les sessions he pogut compartir alguna entrevista amb familiars d'alumnes amb necessitats. M’agradaria abordar el tema de les entrevistes des de l’anàlisi d’algunes de les regles o principis que hi esdevenen fonamentals. Per a fer-ho hem de ser sensibles als diferents elements que estructuren
l’abordatge sistèmic de les relacions humanes. L’objectiu bàsic de qualsevol relació amb la família ha de ser la comunicació. 
No s’hi valen succedanis, com pensar que sí, que cal ser atents i respectuosos però què, a la fi, la nostra obligació, com a professionals que som, és explicals-hi el que els toca fer perquè al seu fill o filla li vagin les coses millor. Això és sempre un risc perquè és el resultat d’una mirada endocèntrica, que té les seves arrels en una cultura escolar de màximes i estereotips, a banda que comporta judicis de valor que no sempre
responen a la realitat, com el que sovint sentim com a rerafons de la nostra omnipotència i que té que veure amb el fet de que l’acreditament d’un títol ens atorga un poder que no pot ser discutit. Quan una família és cridada per primera vegada a una entrevista, per dir-ho d’alguna manera, quan encara no ha estat malejada pel sistema escolar, fins i tot malgrat la bona voluntat de una part important dels membres d’aquest sistema, no espera que li diguem si el seu fill es porta bé o malament, si sap fer tal o qual cosa, si ha desenvolupat aquesta o aquella altra capacitat, ..., sinó què, malgrat que a vegades sembli dir-nos el contrari, espera que li diguem, de la forma que sigui, que el seu fill existeix per a nosaltres, que li hem dedicat un temps, que estem esforçant-nos per conèixe’l i que en garantim la seva seguretat física i afectiva, que tenim un projecte per a ell, en definitiva, que ens l’estimem, tot i que també ha de quedar clar que amb aquesta estimació no es corre el risc de que ells siguin tinguts en segon ordre, o pugui minvar l’estimació que senten els seus fills envers ells.

Això ens porta a dos principis fonamentals. El primer seria que la família sempre fa pels seus fills allò que creu millor en cada circumstància, malgrat a vegades s’equivoqui, malgrat a vegades no trobi el camí més encertat, malgrat a vegades ens sembla tot el contrari. El segon, que  ningú ha ajudat als pares i a les mares a compartir i a trobar estratègies per abordar les dificultats que comporta fer de pares i mares.

Aquests principis crec que els hem de tenir molt en compte a l'hora d'intervenir. Les experiències que he tingut amb entrevistes han estat diverses, no obstant costa a vegades assimilar quelcom que no rutlla i que cal posar-hi remei. Aquesta és la percepció que n'he tingut que tampoc la puc generalitzar, però davant l'intercanvi d'opinions sobre les actuacions, necessitats...dels nens/es fills/es acostuma a passar. La familia és un element clau per ajudar a aquests infants que tenen necessitats del tipus que siguin. Cal i convé donar-los pautes i recursos i pel que he comprovat, el seu suport és garantia d'èxit.

FASE 4 I 5: OBSERVACIÓ I INTERCANVI

FASE 4 :   OBSERVACIÓ  METÒDICA I SISTEMÀTICA     DATA:      23-4 AL 15- 6   HORES: 3 H LA SETMANA

Objectius:Observació general de la metodologia de treball al cicle d’infantil per tal de constatar que es treballa de manera molt coordinada en quasi totes les àrees. Observacions a les aules de 3, 4 i 5 anys. Observació dels alumnes i de les metodologies dels docents. Observació dels casos escollits i de les necessitats que apareixen dins i fora de l’aula. Observació de les característiques i comportaments d’aquests infants per a prevenir les dificultats que presenten. Destinataris/àries: Psicopedagoga, mestres d’aula, jo...

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Observació i recull constant de tot el què s’observa, es comenta, es parla, es veu...

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.                  Creació de documents d’enregistrament de les observacions. Taules comparatives de les observacions segons el context d’observació. 2.                  Intercanvi de les observacions amb la tutora. 2.  Anotacions en el diari de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Comprovació de les observacions amb les expectatives i creences plantejades.

FASE 5 :       INTERCANVI D’INFORMACIÓ, DEFINIR ACORDS I ACTUACIÓ                                                           DATA:      25-4 AL 20-6                HORES:  3H LA SETMANA

Objectius: Passar a l’acció. Realització de diferents entrevistes a les tutores del centre escolar i al personal del centre respecte el tema de la diversitat. Revisió de documents de referència a la diversitat. Anàlisi de les necessitats reals del tractament de la diversitat. Assistència   a reunions  amb els familiars dels alumnes implicats. Destinataris: alumnes seleccionats i les seves famílies, personal del centre MARAGDA i del centre educatiu, psicopedagoga de l’EAP del centre, jo...

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Participar en les reunions. Elaboració de documents de recull, anàlisi, síntesi... Anàlisi del tractament a la diversitat, la diagnosi i la intervenció.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.         Creació de documents d’enregistrament de les observacions. Taules comparatives de les observacions segons el context d’observació. 2.                  Intercanvi de les observacions amb la tutora. 3.   Anotacions en el diari de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Seguiment per part de la tutora. Valoració del compliment dels objectius. Assoliment de tot el recull de la informació necessària...

Veig que el camí va passant, les ganes són les mateixes, la il·lusió no ha minvat, però si que reconec que hi ha petites pedretes que can saltar. Estic a mig camí veient la llum final. Cal començar a posar fil a l'agulla. Estic aprenent moltissim i em convé reflexionar i fer parades per recapitular tot el què estic posant a la maleta del bagatge! Val la pena mirar endavant!!!

OBSERVACIÓ A LES REUNIONS

Per altra banda he fet observacions en les diferents reunions amb els diferents cicles per a veure

En totes l’esquema de la reunió ha estat el següent: Infantil
 Primària
Per part dels tutors veig una inquietud i pressió molt forta a acabar el temari que s’ha de donar, en la manca de temps que sempre tenen per coordinar-se i en la frustració que tenen amb els nens que no avancen. Estan més satisfets amb els que reben sessions d’Ed. Especial ja que fan un treball més ajustat però s’angoixen quan els tenen dins l’aula.

Aquesta diferència que he comentat en diverses ocasions ha generat davant tant al meu centre de pràctiques com en el centre escolar on treballo. Cal questionar-nos ho el perquè de tot plegat! tot i entendre la diversitat en tot els seu espectre ampli les mesures que porta a terme no corresponen amb aquesta idea ja que porta a terme agrupaments de nens sempre amb NESE. o reforços ordinaris sempre fora de l’aula, amb bastant manca de coordinació per portar un treball de continuïtat amb el que s’està fent dins l’aula,amb grups de nivell homogeni baix o molt baix . tracta la diversitat en tot moment en el context aula que és el context significatiu del nen. S’entén la diversitat en tot el seu espectre ampli: des del que fa la tutora en rebre al nen a la filera quan entre plorant i l’acull, fins la tutora del nen autista que ha treballat dins l’aula i fora com al company "X" amb autisme pot accedir a la filera sol però quan es despista un company de classe el pot acollir amb la mà i redirigir-lo,fins a quan amb la logopeda realitzen PECS fora de l’aula per establir comunicacions,fins a realitzar tallers internivells heterogenis d’infantil per treball els jocs populars.
 TEMÀTICA: Nens amb NESE i nens amb reforços ordinaris
 MESURES: que s’estan portant a terme (ACI, ACIS, flexibilització d’horari, agrupaments..)
 AVALUACIÓ D’AQUESTES MESURES: Avaluació d’aquests nens, problemàtiques sorgides,dubtes..
 PROPOSTES DE MILLORA: possible modificació d’horari,treball amb les famílies,revisió d’ajuts previstos...
Cal dir que en aquestes observacions que he fet en aquestes reunions he trobat una diferència molt clara del tractament de la diversitat pel que fa a l’etapa d’infantil amb la de Primària.
com es tractava l’atenció a la diversitat. A les reunions assisteixen els membres del cicle , el coordinador, la cap d’estudis, la logopeda i una servidora, i la psicopedadoga, la meva tutora (ella ha assistit sempre que ha pogut per horaris)

OBSERVACIÓ A EDUCACIO INFANTIL

Això és un no parar però que genial és tot plegat!

En les observacions a les aules d’infantil ens trobem en totes una metodologia de treball molt semblant: treball dels hàbits d’higiene i neteja, d’ordre social, de treball, de salut treballats de manera sistemàtica i rutinària i demanant cada vegada més autonomia a l’alumnat en funció de l’edat. En els hàbits socials cal remarcar el treball que es fa igual en totes les classes de reflexió i de presa de consciència per posar remei a actituds d’enuig entre iguals.
El fet de treballar en tots els nivells sense llibre dóna una personalització bastant motivadora als aprenentatges. L’ambientació constant dels espais pels treballs que l’alumnat fa dins i fora de l’aula fa que l’ambient sigui significatiu i alegre.
Es dedica una tarda setmanal en totes les aules al treball en racons d’aprenentatge i una altra per a treballar en racons de joc.
Totes les aules tenen repartides en sessions les dues mestres de suport per una millor atenció; cada grup rep 2 sessions setmanals. Per nivell tots els nivells tenen 1 sessió setmanal amb la mestra de suport que es destina a grups flexibles entre nivell, moment que s’aprofita per treballar per tallers en menor ràtio.

Davant aquestes problemàtiques he centrat les meves observacions amb els nens de les dos classes nouvinguts amb dificultats amb d’idioma i amb el cas del nen d’infantil 3 anys immadur i amb possible dèficit visual.

Dintre les
aules de 3 anys he observat el següent: o Un nena presenta una deficiència motriu. o Un nen amb dispersió. o Nens amb problemes de llenguatge. o Nens nouvinguts amb dificultats amb l’idioma. o Un nen immadur i amb possible dèficit visual. o Un nen amb aspectes autistics.


Sobre nens nouvinguts amb dificultats amb l’idioma he rebut la següent informació:
Aquests alumnes durant tot el primer període han rebut el tractament i l’atenció del període d’adaptació a l’escola amb tots els ajuts que es destinen a aquesta nova situació. Ara en aquest trimestre en què l’adaptació ja s’ha superat s’ha d’apostar per fer un tractament a aquesta diversitat d’alumnat donant-li una atenció més acurada. Cada setmana en un sessió setmanal desprès del pati la mestra de suport agafa aquests nens nouvinguts i els fa un treball més acurat d’atenció, en el moment que la resta dels nens dels grups restants estan fent racons de taula. Aquesta atenció es fa tant dins d’una aula d’infantil com en l’aula d’infantil polivalent com en els passadissos pati o vestíbul i serveis d’infantil. L’objectiu és treballar la comunicació, in situ, on tots els dies es genera i reforçar el vocabulari de manera significativa. Hi ha nens que de seguida reforcen el seu vocabulari i ja estan adaptats per tornar a l’aula.

He aprofundit també una mica sobre els casos citats anteriorment analitzant els possibles diagnòstics i procurant seguir la intervenció que s'està duent a terme. Encara hi estic posada! Hi ha feina per fer i molt aper aprendre!

Buff que interessant tot plagat i quina fase més constructiva! Encara hi estic "mans a la massa però us vull deixar aqui una petita pinzellasa. M'he fonamnetat sobre PECS (Sistema de Comunicació per intercanvi d’imatges) He analitzant les diferents fases d’aquest sistema dirigit a alumnes amb autisme. Consta de 6 fases que l’alumne va adquirint a mesura que interioritza aquest sistema.
El Protocol de PECS fa èmfasi en ensenyar al nen autista a aproximar-se a un altra persona per a iniciar una comunicació interactiva.

Aquest Sistema de Comunicació per intercanvi d’imatges va ser desenvolupat en 1985 com un sistema de ensenyament únic, augmentatiu i alternatiu que ensenya als nens i als adults amb autisme i amb altres deficiències comunicatives a iniciar-se en la comunicació. El protocol d’ensenyança de PECS està basat en el llibre de B.F. Skinner: Conducta Verbal. S’aplica en alumnes no verbals, no necessita de la imitació, ni del contacte visual, 
El sistema PECS comença per ensenyar a una persona a entregar una imatge d’un element desitjat a un "receptor comunicatiu", el qual immediatament interpreta l’intercanvi com una petició. El sistema continua ensenyant discriminació d’imatges i com posar-les juntes en una oració. En les fases més avançades s’ensenya a respondre a preguntes i a comentar.
Utilitza targetes amb símbols per a motivar la comunicació. Se li ajuda a canviar un símbol (encara que també es poden usar objectes o dibuixos) per l’objecte o activitat desitjada.
Se’ls ensenya a apropar-se a l’interlocutor i a entregar-li la targeta de l’acció o objecte desitjat.
En un principi seran dues persones les que li ensenyen a usar aquest sistema de comunicació, una serà l’encarregada de realitzar l’intercanvi entre la targeta i l’objecte desitjat i l’altra serà qui li donarà al nen totes les ajudes físiques necessàries per a realitzar-lo; convé que la persona que faci l’intercanvi estigui separada físicament per tal que el nen hagi de desplaçar-se, i per tant dirigir-se a l’interlocutor, per a donar la targeta. De forma gradual anirà desapareixent l’ajut fins que el nen sigui capaç de demanar les coses per si sol.
Les targetes van fixades amb velcro a un plafó o en un quadern de comunicació (carpessà petit).
La primera funció que es treballa es la de demanar. El nen aprèn a iniciar intercanvis comunicatius.
Es remarca molt el fet de fer d’uns 20 a 40 intercanvis comunicatius diaris per instaurar un hàbit comunicatiu.

La recerca d'informació sobre aquest sistema m' està servint per a la reflexió de la pròpia pràctica que s’està portant en aquests nens a les diferents aules i molts cops en espai de protesta per a dir com els temes burocràtics organitzatius d’horaris i de ràtio de nens-mestre a l’hora d’atendre i aplicar aquest sistema desborden les situacions d’ensenyament–aprenentatge, altres reflexions van dirigides a poca empatia que tenen alguns pares per aquest sistema, també es discuteix de vegades sobre la manca de coordinació amb els tutors d’aquests nens.

Tot plegat m’ha servit per conèixer un sistema de comunicació desconegut per a mi i factible per aquests nens amb autisme. M’he introduït en el món d’altres professionals (mestres de pedagogia terapèutica, logopedes, educadors i psicopedagogs) llegint  les seves inquietuds en la seva intervenció en l’aplicació d’aquest sistema de comunicació a través de la xarxa.
 per tant és adient per a persones amb trastorn de l’espectre autista.

FASE 3: FASE DE FORMACIÓ

FASE 3 :    FORMACIÓ                  DATA:    23-4 AL 31-5          HORES:  4HORES LA SETMANA

Objectius: Fer el seguiment en l’àmbit escolar dels alumnes escollits que assisteixen al centre. També fer el seguiment en les sessions al centre privat. Anàlisi de les necessitats individuals, la intervenció que es practica, estratègies de diagnòstic i possibles aspectes de prevenció a tenir presents. Anàlisi del context. Destinataris: Psicopedagoga, mestres de l’escola, famílies, alumnes, jo...

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Sessions de treball i seguiment al context escolar i al centre de Practiques. Enregistrar cada cas en funció del tipus de necessitat, la intervenció que es practica, les dificultats del procés de treball,,, Aprofundiment de les característiques de les NEE aparegudes i consensuades. Anàlisi de la tasca i les funcions de la psicopedagoga. Sessions presencials al centre MARAGDA.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Creació de diversos documents on es reculli la informació obtinguda. Anotació d’aspectes observats, consideracions...en el diari de pràctiques. Diàleg i intercanvi amb la tutora.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Qüestionar-me a mi mateixa a mesura que cerco la informació i em formo si el que vaig fent va amb consonància amb el meu objectiu inicial i les meves intencions. Seguiment per part de la tutora i intercanvi constructiu.

Amb il·lusió i moltes ganes m'endinso en la fase 3 de les meves pràctiques. Espero que sigui tant satisfactòria i amena com l'anterior que m'ha servit de molt. Estic agraïda del suport i recolzament que estic rebent, així com tot l'aprenentatge que vaig construint.

CONCLUSIONS SOBRE L'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Els valors que fonamenten l’educació en la diversitat són davant de tot de caràcter social i cultural: és imprescindible, per tant, que l’escola respongui a les necessitats educatives de tots els alumnes.
L'atenció a la diversitat en el sistema educatiu ve definida per:

• Tenir en compte les capacitats, interessos i motivacions de l’alumne: capacitats cognitives i coneixements que tenen, així com també els seus interessos i motivacions.
• Ajust entre les característiques individuals i les condicions externes on es desenvolupa la seva escolaritat: les característiques individuals dels alumnes no expliquen per sí soles el comportament dels alumnes a l’aula. L’atenció a la diversitat suposa buscar el major grau possible d’ajust entre els elements individuals i les característiques del procés d’ensenyament.
• Planificar estratègies d’ensenyament adaptativa: l’atenció a la diversitat comporta la planificació de procediments educatius suficientment diversificats, com per a què tots els alumnes assoleixin els objectius considerats com a necessaris pel seu adequat desenvolupament. No tots els alumnes han d’assolir els objectius de la mateixa manera i al mateix ritme, sinó que serà necessari respectar les exigències personals dels propis alumnes.

L’atenció a la diversitat és un nou concepte que va substituint al de les necessitats educatives especials, i suposa una ampliació del mateix, perquè té en compte les diverses formes en què els alumnes s’enfronten al procés d’ensenyament – aprenentatge.
Les diverses reformes que s’estan portant a terme en el sistema educatiu opten clarament per un model d’ensenyament comprensiu no segregat, que pretén garantir uns continguts mínims per a tots els alumnes, però a la vegada, proporcionant un ensenyament ajustat a les necessitats de cada alumne. Ensenyament individualitzat o personalitzat: el que implica tenir en compte les característiques individuals dels alumnes.

CARACTERÍSTIQUES ETAPA EDUCACIÓ INFANTIL

Donat que em centro amb l'Etapa d'Educació Infantil, vam creure oportú descriure acuradament les característiques de l'etapa. Aquestes , a grans trets, són:Necessitat d’una col·laboració estreta amb les famílies: és molt important una relació i una col·laboració positiva entre la família i l’escola. Moltes de les capacitats que l’infant ha de desenvolupar en aquestes edats es poden afavorir i potenciar tant a la família com a l’escola i, de fet, s’afavoreixen molt més quan la família i l’escola actuen de manera conjunta i complementària.

• Caràcter no obligatori: és una etapa educativa prèvia a l’escolarització obligatòria. No tots els nens hi accedeixen i l’escolarització es produeix en temps i estades diferents segons el context i les decisions que pren cada família respecte a això.
• Funció educativa i social: No es pot discutir la funció educativa de l’escola en aquestes edats, especialment en el parvulari. Cal reconèixer, però, que l’escola infantil sobretot en els primers anys de vida de l’infant, acompleix, també, una important funció social d’ajut a les famílies en l’educació i cura dels més petits. Aquesta funció permet la incorporació de la dona al món laboral i la col·laboració de les institucions educatives en les tasques familiars.
• Gran diversitat d’oferta educativa: hi ha una gran varietat de centres. Les característiques de cada centre influeixen en les possibilitats i les maneres de fer dels centres i, en conseqüència, en les experiències i els aprenentatges dels més petits.
• Moment evolutiu impressionant: els canvis que es produeixen en els nens/es són d’una magnitud que no té paral·lelisme amb els que s’esdevenen en altres etapes del sistema. Un dels reptes d’aquesta etapa, precisament, consisteix per a poder adaptar-se a les característiques tan diferents dels infants segons el nivell del cicle en el qual estan.
• Gran diversitat dins del grup: en tota l’etapa hi ha una gran diversitat de situacions i comportaments en el si del mateix grup. Les petites diferències d’edat, en aquests moments, poden comportar graus de desenvolupament força diferents i evidents. D’altra banda, les famílies disposen d’una gran varietat d’estils educatius, culturals i socials.

DESCRIPCIÓ DE LES FUNCIONS DEL PSICOPEDAGOG

Al llarg d'aquests dies també hem anat confeccionat les funcions del psicopedagog. Una proposta per part de la meva tutora després de fer un intercanvi d'opinions sobre l'experiència meva amb diferents psicopedagogs. Aquest aspecte no el tenia contemplat però vaig trobar interessant fer-hi una aturada i a la vegada deixar clar quina o quines són les tasques que el psicopedagog ha o no ha d'exercir. La proposta va sorgir arrel d'una conversa curiosa a l'hora del cafè on vam plantejar que sovint el psicopedag es considera un "apagafocs"

Les  funcions del psicopedagog dins el centre són:
 Contribuir a generar una visió global del centre i de les tasques educatives.  Col·laborar en un desenvolupament del currículum, que ajudi als alumnes a ser protagonistes dels seus aprenentatges i que promou una interrelació positiva.  Col·laborar en la identificació de les necessitats de recolzament, que venen donada pels propis alumnes, les seves famílies i pels professionals que tenen part en el procés educatiu.  Col·laborar i participar en l’orientació dels recursos, de manera que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin ser inclosos i participar en la dinàmica del centre, en els seus processos d’aprenentatge i de treball conjunt dels professionals afavorint la inclusió plena.  Desenvolupar una relació positiva amb els professionals que intervenen en el procés educatiu.  Promoure un treball cooperatiu, que incrementi la col·laboració entre els docents.  Establir un clima dinàmic pel desenvolupament professional: compartir idees i experiències, clarificar-les, negociar-les i confrontar-les. 

Les seves funcions de coordinació són:
Proporcionar recolzaments, incentius i recursos per a comprometre als docents en la posada en marxa dels projectes A NIVELL DE CENTRE:
  Fomentar una visió de conjunt institucional i de corresponsabilitat i consens en la presa de decisions sobre els recolzaments i en la seva prestació, de manera que quedi reflectit en el Projecte Educatiu i en els documents que regulen l’organització del centre.  Recolzar i assessorar als òrgans competents del centre: – Analitzar, conjuntament amb la cap d’estudis,l’horari dels docents amb la finalitat de que aquest contempli sessions de treball conjuntes dels equips de cicle,equip psicopedagògic, d’inter-nivells, intercicles, de tutors..., que permetin que la col·laboració en la planificació, desenvolupament i avaluació dels suports sigui possible i eficaç. – Coordinar el treball de tot l’equip psicopedagògic del centre: logopeda, mestra d’educació especial, educador social. 
 EN REFERÈNCIA A L'ALUMNAT/GRUP AULA:
  Valorar les necessitats educatives dels alumnes i de la forma organitzativa que cada alumne precisa, reben els suports que necessiten en el marc escolar.  Vetllar per què els diferents suports estiguin en funció del currículum i es donin en l’entorn més normalitzat possible .  Potenciar el seguiment i l’avaluació dels suports i assessorar en les decisions que siguin necessàries a fer.  Tenir present que els suports que es presenten als alumnes siguin assumits pel professorat adient.  Recolzar als professionals en la realització de sessions de treball conjuntes, tant en relació amb la planificació com en el seguiment i avaluació.  Potenciar un vincle d’intercanvi d’informació i d’enteniment entre el centre i altres agents educatius que puguin treballar en xarxa educativa

VALORACIÓ DE LA PRIMERA FASE

Aquesta fase ha estat molt interessant ja que he entrat de ple en les pràctiques pròpiament dites. Els primers dies, vaig fer tota una recollida d’informació sobre l’alumnat de l’escola i que assisteix al centre que em va portar més temps del que havia previst ja que era molta informació a revisar. Tota aquesta revisió ha estat debatuda i concensuada amb la tutora de pràctiques en tot moment.
Pel que fa al document sobre el Pla d’atenció a la diversitat no existia com a tal, tot el que feia referència estava inclòs en els diferents apartats tant de PE com en el PCC: un Pla específic per l’alumnat amb NESE un Pla de d’interculturalitat i un Pla d’aprenentatge d’habilitats socials.
Les primeres observacions a les aules d’infantil van venir determinades pel meu coneixement com a mestra que treballo en el mateix cicle i conec a tot l’alumnat directa o indirectament en aquestes alçades de curs i directament amb les observacions constants a l’hora de l’esbarjo.
Tinc allò que necessito i estic enfilant aspectes relacionats amb les dificultats/necessitats que apareixen ja en aquestes primeres edats per una bona intervenció. Vaig una valoració molt positiva i a la vegada estic molt agraïda i satisfeta de le feina que estic fent així com per part del recolzament del centre escolar i del centre MARAGDA. Hi ha un equip molt cohesionat i amb aptituts professionals al meu parè exemplars! Segueixo endavant ben entusiasmada!

L'EDUCACIÓ ESPECIAL, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Ja he finalitzat la meva primera fase de pràctiques i les expectatives inicials tant positives s'han complert. LA recollida d'informació i l'intercanvi d'opinions ha estat genial. Valoro positivament el traspàs d'informació que he pogut fer, aspecte important per confeccionar el meu treball.  Us faig una síntesi de les conclusions teòriques als quals hem arribat.

L'educació especial fa referència a l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials temporals o permanents, derivades de condicions personals de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de condicions personals de sobredotació o per causes associades a la seva història educativa i escolar.
Aquest alumnat s'ha d'escolaritzar preferentment en centres docents ordinaris. Només quan es consideri que no pot ser atès en el centre docent ordinari que li correspon o en aquell escollit pels pares, mares o tutors, l'escolarització es farà en unitats o en centres d'educació especial.
Les necessitats educatives especials de l'alumne o alumna s'han identificar, avaluar i determinar mitjançant un procés d'avaluació psicopedagògica que fan els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), en col·laboració amb el professorat, els i les especialistes i els serveis específics.
En finalitzar l'educació primària, els EAP col·laboren en l'orientació de l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials a l'ESO. L'orientació inclou un informe sobre el procés educatiu d'aquest alumnat i les mesures d'acollida aconsellables per garantir una adequada transició entre etapes, que ha de complementar la informació elaborada pel centre. En finalitzar l'escolaritat obligatòria, els EAP col·laboren en l'orientació feta pel centre sobre el futur acadèmic i professional de l'alumne o alumna.
Les programacions de competències i continguts prenen com a referent el desenvolupament personal i social, emocional, comunicatiu i cognitiu de l'alumnat. Es prioritzen les habilitats de comunicació, l'autonomia personal i les habilitats socials que afavoreixin la participació de l'alumnat en entorns socials i escolars normalitzats i que facilitin la seva vida familiar, el gaudi de l'oci i la cultura, la incorporació posterior a entorns laborals i la transició a la vida adulta. Per a aquest alumnat cal adaptar l'organització dels continguts de les matèries i la metodologia, que ha de ser específica i personalitzada. Aquesta organització pot ser diferent de la dels centres educatius ordinaris i adoptar, si escau, l'estructura dels programes de diversificació curricular d'educació secundària obligatòria.

També hem parlat de trastorns especifics i dificultats que poden apareixer a les aules d'educació infantil, aspecte que m'interessa moltissim. Hem fet un recull de tots aquests i  m'han proposat des del centre diverses lectures sobre algun d'ells. Ara mateix he començat amb un llibre molt interessant que es diu "Perquè em costa tant apendre" d' Anna Sans Simó.Molt interessant i la informacio que em dona és clara i concisa. És un d'aquells llibre que combina teoria i pràctica i que et permet traspassar allò que vas llegint amb la meva pràctica diària. Quan l'hagi acabat del tot ja us dire el què.  Aquest aspecte de cercar nformacio sobre les dificultats dins de llibre de lectura m'ha agradat, resulta molt més amè i molt enriquidor.

 

FASE 2: RECOLLIDA D'INFORMACIÓ I VALORACIÓ INICIAL

FASE 2 : RECOLLIDA D’INFORMACIÓ I VALORACIÓ INICIAL.                                                          DATA:    INICI 6-4-12 / 20-4-12               HORES: 10 H

Objectius: Recollida d’informació de l’alumnat de l’escola que assisteix al centre. Cerca de les necessitats individuals i fonamentació teòrica. Revisió del document sobre el Pla d’atenció a la diversitat. Anàlisi de les NEE dels alumnes dels quals treballaré. Lectura del pla d’Interculturalitat i el Pla d’habilitats socials. Observació dels alumnes a les aules. Destinataris/àries: Alumnes d’Educació Infantil implicats i que assisteixen al centre, tutora de pràctiques, psicopedagoga de l’EAP, i jo.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Assistència a les reunions per conèixer casos que es tracten en aquest moment. Conèixer quines són les fases a seguir i el paper de cada professional a les reunions. Creació d’un document on reculli totes les observacions i aspectes a tenir en compte dels alumnes d’educació Infantil objecte d’estudi. Creació d’un document amb fonamentació teòrica sobre les NEE que apareguin en els casos escollits amb possibles recursos, estratègies,diagnòstics...

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Anotacions en el diari de pràctiques. Creació de documents segons el tipus d’informació que necessito: Un document sobre les NEE més generals, un altre amb els aspectes a tenir en compte d’aquestes necessitats en l’àmbit educatiu, un altre amb aspectes de diagnòstic per a prevenir i intervenir, etc. Enregistrament de tota la informació en documents marc.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Qüestionar-me a mi mateixa a mesura que cerco la informació si el que vaig fent concorda amb el què necessito. Comprovació de la informació a través del diàleg amb la tutora de pràctiques.

Aquests propers dies m'endinsaré amb aquesta segona fase. Tinc molt a fer, a veure, a apendre i a descobrir. Mentres també revisaré la bibliografia i buscaré informació util per desenvolupar la part més teòrica i que a la vegada em serveixi de formació pels casos que treballaré. Tinc pendent una reunió amb l'equip del centre. Espero sentir-me com una més...

INICIEM LES PRÀCTIQUES

FASE 1 :  PRESA DE CONTACTE AMB LA INSTITUCIÓ ESCOLAR I AMB EL CENTRE MARAGDA                                            DATA:   2-4-12                   HORES: 2H

Objectius: Exposar el meu projecte de Pràctiques. Intercanvi sobre les tasques que es desenvolupen en el centre. Traspàs de les funcions del psicopedagog i la intervenció dins el centre privat i les repercussions en la comunitat familiar i educativa. Exposició i confecció d’un horari de treball conjunt. Destinataris/àries: Personal del centre, la tutora de Practiques i jo.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Primers contactes via personal i intercanvi de malis i telèfons de contacte. Entrevista amb la coordinadora i psicopedagoga del centre  per conèixer l’organització del centre, a trets generals conèixer el funcionament, les finalitats, els àmbits.. I per un traspàs marcat dels interessos comuns i l’exposició de les intencionalitats en funció del plantejament inicial d’aquest projecte. Planificació conjunta de les meves pràctiques.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Anotació de dades importants i/o aspectes a considerar. Anotacions a tenir en compte i aspectes a treballar.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Enregistrament de les observacions a una llibreta. Dates marcades a l’agenda.  Plantejament de les trobades.

Bufff... quants de nervis acomulats abans de començar les pràctiques. A la meva panxa hi havia aquell "rau rau" típic que apareix quan un comença una cosa nova o fa quelcom que ens posa a prova. LA veritat es que quan vaig arribar al centre em vaig sentir com a casa. La psicopedagoga i l'equip em van acollir i entauldes amb un cafe vaig començar la meva exposició d'interessos i vam debatre diversos aspectes tot fent un intercanvi d'allò més positiu d'aspectes actuals i que van en relació a l'interès del tema del meu pràcticum. Vaig conèixer el funcionament del centre, vaig veure quines een les funcions del psicopedagog i vam acordar pautes de treball. Quines ganes de començar i a la vegada quina feinada que m'espera...sort que amb ganes i il·lusió tot segueix endavant! Puc dir que la FASE 1 queda superada i amb bona nota! Espero aprendre i gaudir molt!

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

·   Farham-Diggory, S. (1980). Dificultades de aprendizaje. Madrid: Morata.

·   García, J.N. (1995). Las dificultades de aprendizaje. Madrid: Narcea

·   Monereo, C; Solé, I. (1996): El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

·   Solé Gallart, I. (1997): La concepción constructivista y el asesoramiento en centros. Infancia y Aprendizaja, 11.

·   Mòduls assignatura Models d’Orientació i intervenció psicopedagógica. UOC

·   Mauri, T. (2003). L’anàlisi de casos com a eina de formació professional. Anàlisi de casos. Barcelona. UOC.

·         Ackerman, N, “Diagnóstico y tratamiento de las relaciones familiares. Psicodinamismos de la vida familiar” 9ª. Ed. Buenos Aires: Paidós, 1988

·         Du Ranquet, Mathilde, “Los modelos en trabajo social intervención con personas y familias” , siglo 21 España editores S.A. Madrid 1996

·         Mòdul 1 de l’Assignatura Anàlisi de Casos:  “L’Anàlisi de casos com a eina de formació professional, UOC.

·   Onrubia, J. i altres (1998) Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat.

·   Barcelona: Departament de Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

·   Coll, C., Barberá, E., i Onrubia, J. (2000). La atención a la diversidad en las

prácticas de la evaluación. Infancia y Aprendizaje, 90, 111-132.