LA INCLUSIÓ DE LES NESE A L'ESCOLA

Després de treballar sobre les dificultats i les necessitats educatives específiques que apareixen el dia a dia a les aules vull fer esment de tres raons a favor de la inclusió. Val a dir que no sempre es fàcil, però amb positivisme pot resultar millor. El psicopedagog és un bon assesor pels dcents, aquesta és la meva experiència. Cal escoltar-los i deixar-se assesorar davant qualsevol de les necessitats dels nostres alumnes. Això si, sense caure al paraix de que aquest professional és l' "apagafocs".

Aprendre junts alumnes diferents és just

En un plantejament inclusiu de l'educació, l'escola està oberta a tothom, i no com una concessió gratuïta, sinó com una exigència de la justícia. Ja no és necessari seleccionar els estudiants: tots s'inclouen en l'escola de la seva comunitat siguin quines siguin les seves
característiques personals i les seves necessitats educatives. L'escola on han de ser escolaritzats els nens i nenes és indiscutible: en l'escola comuna, en la mateixa on van els seus germans, els seus amics, els seus veïns, i a la classe que els correspon segons la seva edat. No hi ha volta de full, això no es posa en dubte.

Perquè?... Perquè els alumnes severament retardats no han de ser ja mai tancats en institucions aïllades i deshumanizadores; no han de ser amagats a les seves cases; no han de ser rebutjats per les escoles públiques; no han de ser retirats de la societat. Tenen el dret de ser ciutadans visibles i de funcionar integrats a la vida quotidiana de la nostra complexa societat”. 

Les raons de la inclusió són fonamentalment ètiques: tots els alumnes, siguin quines siguin les seves característiques personals i les seves necessitats educatives, tenen el dret de participar en l'escola de tots. Al contrari, segregar-los, no és èticament acceptable.

Aprendre junts alumnes diferents és necessari

Un plantejament inclusiu de l'educació i de l'escola, per tant, és necessari, i ho és per a tots: Ho és, per descomptat, en primer lloc, per als alumnes amb capacitats diferents, que tenen algunes “diferències” més accentuades: el contacte i la interacció constant amb companys seus sense discapacitat propicia i estimula, sens dubte, el seu aprenentatge i el seu desenvolupament. Beneficia tota la societat, la comunitat de la qual uns i altres formen part (les persones amb discapacitat i les persones sense discapacitat). Si aconseguim que aprenguin junts alumnes diferents, no només aconseguim que aprenguin, sinó que també aconseguim quelcom tant o més important: que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts a l'escola, que poden viure junts, que poden conviure, a pesar de les seves diferències. Si el que pretenem és progressar cap a una societat que no exclogui ningú ; si volem avançar cap a una societat inclusiva, necessitem avançar, més que mai, cap a una escola inclusiva, que no exclogui ningú, perquè és el lloc ,entre altres, on s'eduquen les futures
generacions i on han d'aprendre a conviure.

Aprendre junts alumnes diferents és possible

L'educació inclusiva ha d'entendre's com un repte, no com un problema irresoluble: és normal que els alumnes siguin diferents; per tant, més que preocupar-nos per com podem aconseguir
grups homogenis (per reduir o “anul·lar” les diferències), és molt més lògic i coherent preocupar-nos per com podem gestionar l'heterogeneïtat, com podem ensenyar-los junts, a pesar que siguin diferents.A més, si aprendre junts alumnes diferents és just i necessari per a tots, també ha de ser possible! Difícil, però no impossible.

La diversitat enriqueix, cal acceptar-la i saber treballar-hi dia a dia! He pogut apandre estratègies i recursos a partir dels casos que he vist, val la pena saber i saber bé. Sinó no es va per bon cami...