Ja he finalitzat la meva primera fase de pràctiques i les expectatives inicials tant positives s'han complert. LA recollida d'informació i l'intercanvi d'opinions ha estat genial. Valoro positivament el traspàs d'informació que he pogut fer, aspecte important per confeccionar el meu treball. Us faig una síntesi de les conclusions teòriques als quals hem arribat.
L'educació
especial fa referència a l'atenció a l'alumnat amb necessitats
educatives especials temporals o permanents, derivades de condicions
personals de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de
condicions personals de sobredotació o per causes associades a la seva
història educativa i escolar.
Aquest alumnat s'ha d'escolaritzar preferentment en centres docents ordinaris. Només quan es consideri que no pot ser atès en el centre docent ordinari que li correspon o en aquell escollit pels pares, mares o tutors, l'escolarització es farà en unitats o en centres d'educació especial.
Les necessitats educatives especials de l'alumne o alumna s'han identificar, avaluar i determinar mitjançant un procés d'avaluació psicopedagògica que fan els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), en col·laboració amb el professorat, els i les especialistes i els serveis específics.
En finalitzar l'educació primària, els EAP col·laboren en l'orientació de l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials a l'ESO. L'orientació inclou un informe sobre el procés educatiu d'aquest alumnat i les mesures d'acollida aconsellables per garantir una adequada transició entre etapes, que ha de complementar la informació elaborada pel centre. En finalitzar l'escolaritat obligatòria, els EAP col·laboren en l'orientació feta pel centre sobre el futur acadèmic i professional de l'alumne o alumna.
Les programacions de competències i continguts prenen com a referent el desenvolupament personal i social, emocional, comunicatiu i cognitiu de l'alumnat. Es prioritzen les habilitats de comunicació, l'autonomia personal i les habilitats socials que afavoreixin la participació de l'alumnat en entorns socials i escolars normalitzats i que facilitin la seva vida familiar, el gaudi de l'oci i la cultura, la incorporació posterior a entorns laborals i la transició a la vida adulta. Per a aquest alumnat cal adaptar l'organització dels continguts de les matèries i la metodologia, que ha de ser específica i personalitzada. Aquesta organització pot ser diferent de la dels centres educatius ordinaris i adoptar, si escau, l'estructura dels programes de diversificació curricular d'educació secundària obligatòria.
Aquest alumnat s'ha d'escolaritzar preferentment en centres docents ordinaris. Només quan es consideri que no pot ser atès en el centre docent ordinari que li correspon o en aquell escollit pels pares, mares o tutors, l'escolarització es farà en unitats o en centres d'educació especial.
Les necessitats educatives especials de l'alumne o alumna s'han identificar, avaluar i determinar mitjançant un procés d'avaluació psicopedagògica que fan els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), en col·laboració amb el professorat, els i les especialistes i els serveis específics.
En finalitzar l'educació primària, els EAP col·laboren en l'orientació de l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials a l'ESO. L'orientació inclou un informe sobre el procés educatiu d'aquest alumnat i les mesures d'acollida aconsellables per garantir una adequada transició entre etapes, que ha de complementar la informació elaborada pel centre. En finalitzar l'escolaritat obligatòria, els EAP col·laboren en l'orientació feta pel centre sobre el futur acadèmic i professional de l'alumne o alumna.
Les programacions de competències i continguts prenen com a referent el desenvolupament personal i social, emocional, comunicatiu i cognitiu de l'alumnat. Es prioritzen les habilitats de comunicació, l'autonomia personal i les habilitats socials que afavoreixin la participació de l'alumnat en entorns socials i escolars normalitzats i que facilitin la seva vida familiar, el gaudi de l'oci i la cultura, la incorporació posterior a entorns laborals i la transició a la vida adulta. Per a aquest alumnat cal adaptar l'organització dels continguts de les matèries i la metodologia, que ha de ser específica i personalitzada. Aquesta organització pot ser diferent de la dels centres educatius ordinaris i adoptar, si escau, l'estructura dels programes de diversificació curricular d'educació secundària obligatòria.
També hem parlat de trastorns especifics i dificultats que poden apareixer a les aules d'educació infantil, aspecte que m'interessa moltissim. Hem fet un recull de tots aquests i m'han proposat des del centre diverses lectures sobre algun d'ells. Ara mateix he començat amb un llibre molt interessant que es diu "Perquè em costa tant apendre" d' Anna Sans Simó.Molt interessant i la informacio que em dona és clara i concisa. És un d'aquells llibre que combina teoria i pràctica i que et permet traspassar allò que vas llegint amb la meva pràctica diària. Quan l'hagi acabat del tot ja us dire el què. Aquest aspecte de cercar nformacio sobre les dificultats dins de llibre de lectura m'ha agradat, resulta molt més amè i molt enriquidor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario