LA INCLUSIÓ DE LES NESE A L'ESCOLA

Després de treballar sobre les dificultats i les necessitats educatives específiques que apareixen el dia a dia a les aules vull fer esment de tres raons a favor de la inclusió. Val a dir que no sempre es fàcil, però amb positivisme pot resultar millor. El psicopedagog és un bon assesor pels dcents, aquesta és la meva experiència. Cal escoltar-los i deixar-se assesorar davant qualsevol de les necessitats dels nostres alumnes. Això si, sense caure al paraix de que aquest professional és l' "apagafocs".

Aprendre junts alumnes diferents és just

En un plantejament inclusiu de l'educació, l'escola està oberta a tothom, i no com una concessió gratuïta, sinó com una exigència de la justícia. Ja no és necessari seleccionar els estudiants: tots s'inclouen en l'escola de la seva comunitat siguin quines siguin les seves
característiques personals i les seves necessitats educatives. L'escola on han de ser escolaritzats els nens i nenes és indiscutible: en l'escola comuna, en la mateixa on van els seus germans, els seus amics, els seus veïns, i a la classe que els correspon segons la seva edat. No hi ha volta de full, això no es posa en dubte.

Perquè?... Perquè els alumnes severament retardats no han de ser ja mai tancats en institucions aïllades i deshumanizadores; no han de ser amagats a les seves cases; no han de ser rebutjats per les escoles públiques; no han de ser retirats de la societat. Tenen el dret de ser ciutadans visibles i de funcionar integrats a la vida quotidiana de la nostra complexa societat”. 

Les raons de la inclusió són fonamentalment ètiques: tots els alumnes, siguin quines siguin les seves característiques personals i les seves necessitats educatives, tenen el dret de participar en l'escola de tots. Al contrari, segregar-los, no és èticament acceptable.

Aprendre junts alumnes diferents és necessari

Un plantejament inclusiu de l'educació i de l'escola, per tant, és necessari, i ho és per a tots: Ho és, per descomptat, en primer lloc, per als alumnes amb capacitats diferents, que tenen algunes “diferències” més accentuades: el contacte i la interacció constant amb companys seus sense discapacitat propicia i estimula, sens dubte, el seu aprenentatge i el seu desenvolupament. Beneficia tota la societat, la comunitat de la qual uns i altres formen part (les persones amb discapacitat i les persones sense discapacitat). Si aconseguim que aprenguin junts alumnes diferents, no només aconseguim que aprenguin, sinó que també aconseguim quelcom tant o més important: que aprenguin que poden aprendre junts, que poden estar junts a l'escola, que poden viure junts, que poden conviure, a pesar de les seves diferències. Si el que pretenem és progressar cap a una societat que no exclogui ningú ; si volem avançar cap a una societat inclusiva, necessitem avançar, més que mai, cap a una escola inclusiva, que no exclogui ningú, perquè és el lloc ,entre altres, on s'eduquen les futures
generacions i on han d'aprendre a conviure.

Aprendre junts alumnes diferents és possible

L'educació inclusiva ha d'entendre's com un repte, no com un problema irresoluble: és normal que els alumnes siguin diferents; per tant, més que preocupar-nos per com podem aconseguir
grups homogenis (per reduir o “anul·lar” les diferències), és molt més lògic i coherent preocupar-nos per com podem gestionar l'heterogeneïtat, com podem ensenyar-los junts, a pesar que siguin diferents.A més, si aprendre junts alumnes diferents és just i necessari per a tots, també ha de ser possible! Difícil, però no impossible.

La diversitat enriqueix, cal acceptar-la i saber treballar-hi dia a dia! He pogut apandre estratègies i recursos a partir dels casos que he vist, val la pena saber i saber bé. Sinó no es va per bon cami...

Reflexió

Vull deixar-vos aquí una petita reflexió que fa pensar però que és d'allò més certa i que ha sorgit d'una conversa amb la tutora:

Saps quina és la cosa més important que podem mobilitzar en les famílies?

Q ue recuperin la confiança en sí mateixos, en les seves pròpies capacitats. Totes les persones, tots els sistemes humans, passen per cicles vitals, afronten crisis i desestabilitzacions, i la garantia més evident de que no aconseguiran superar-les té a veure amb la pèrdua de l’esperança de que ells mateixos poden recuperar les eines, tornar a trobar la manera de fer-les funcionar efectivament, com en altres moments ho havien fet, per poder continuar avançant fins a superar les dificultats i, més endavant, tornar a trobar-se amb un nou escull.

Sols així l'atenció de la diversitat serà vista amb bons ulls!

CONCLUSIONS

La idea general que tenia del treball d’un psicopedagog en aquest àmbit era una idea més centrada en l’alumnat i la seva intervenció en els processos d’aprenentatge. Aquesta idea ha evolucionat en mi al veure com el psicopedagog en la seva tasca observa, participa i col·labora en multituds d’aspectes educatius en el centre i fóra d’ell palpant i predient tots els factors que intervenen dins el context que li toca intervenir i com té en compte tots els altres contextos que interactuen amb el subjectes a intervenir (nínxols d’aprenentatge).
Em vaig adonar de la difícil tasca del psicopedagog en alguns casos com potser la meva escola on alguna part del professorat no vol canviar res del que fa i com un equip directiu no sap com motivar-los moltes vegades.

La veritat és que com a conclusió he de dir que ha estat una experiència molt enriquidora i motivadora perquè tot i els entrebancs / canvis als quals he hagut de fer front, com a procés obert i flexible que és una intervenció psicopedagògica, cal afegir la manca d’experiència en el desenvolupament d’aquests projecte en concret. La veritat a mida que anaven passant els dies i anava documentant-me sobre les funcions del psicopedagog del centre i anava portant a terme les actuacions proposades, vaig anar agafant molta més confiança i ganes de saber-ne més.Aquesta experiència ha possibilitat una idea més real del que implica fer de psicopedagog, així com d’algunes de les problemàtiques a les quals ha de fer front i proposar actuacions mitjançant la posada en pràctica de totes les estratègies que tingui al seu abast .
D’altra banda, els coneixements que he assolit han anat molt més enllà del que havia previst inicialment. És a dir, l’assoliment d’aquests aprenentatges tant dels que fan referència a la tasca psicopedagògica com els més específics propis del context on s’ha intervingut, ha possibilitat un canvi conceptual en relació a la intervenció psicopedagògica.En aquest sentit, més que una adquisició o una ampliació de coneixements el que s’ha produït ha estat una construcció de coneixements.

Si parlem de diversitat, estem contraposant la realitat escolar actual a la de fa unes dècades, quan es fomentava l’homogeneïtzació, i s’educava segons les característiques i les necessitats de la mitjana de la població. En realitat, es deixava fora del sistema un bon nombre d’alumnes.
En tot aquest temps transcorregut, els centres educatius han experimentat canvis. Ja no parlem de diversitat, sinó d’inclusió educativa. L’escola inclusiva és una escola efectiva per a tothom, que vetlla per l‟acollida de tots els membres de la comunitat escolar.
En aquesta línia, cal buscar fórmules per atendre a tot l’alumnat i aquestes van en la línia d’establir mesures preventives: organització, metodologia, programació per competències bàsiques...que quedaran reflectides en els diferents plans, on es combinaran de manera interactiva intencions i realitats. Però és especialment important incidir en la formació del professorat.
En el desenvolupament de les pràctiques he constatat el volum de demandes d’intervenció que pot arribar a rebre el psicopedagog. La tasca del psicopedagog/a en els centres educatius té molt a veure amb l’atenció individual als alumnes, però també amb poder dinamitzar entorns d’aprenentatge estructurats de maneres diferents a les habituals i poder posar tot l’alumnat en situacions d’èxit. La tasca ha de ser conjunta.

Valoro molt positivament l'aprenentatge adquirit durant aquestes pràctiques i l'experiència que m'ha aportat. Estic contenta de la feina feta i malgrat els canvis que m'han anat sorgint, l'intercanvi d'opinions que ens ha generat hores de debat, i els canvis de visions i canvis de plans sobre la marxa, ha valgut molt la pena. He llegit força sobre la intervenció en l'atenció a la diversitat, aspecte que també m'ha estat d'allò més constructiu. He après molt escoltant l'experiència de la meva tutora i sobretot veien-la actuar.  Valora de força satisfactòria tot el què engloba aquestes pràctiques i a la vegada estic agraïda a totes le spersones implicades que les han fet possible.

ENTREVISTES AMB LES FAMÍLIES

Al llarg de les sessions he pogut compartir alguna entrevista amb familiars d'alumnes amb necessitats. M’agradaria abordar el tema de les entrevistes des de l’anàlisi d’algunes de les regles o principis que hi esdevenen fonamentals. Per a fer-ho hem de ser sensibles als diferents elements que estructuren
l’abordatge sistèmic de les relacions humanes. L’objectiu bàsic de qualsevol relació amb la família ha de ser la comunicació. 
No s’hi valen succedanis, com pensar que sí, que cal ser atents i respectuosos però què, a la fi, la nostra obligació, com a professionals que som, és explicals-hi el que els toca fer perquè al seu fill o filla li vagin les coses millor. Això és sempre un risc perquè és el resultat d’una mirada endocèntrica, que té les seves arrels en una cultura escolar de màximes i estereotips, a banda que comporta judicis de valor que no sempre
responen a la realitat, com el que sovint sentim com a rerafons de la nostra omnipotència i que té que veure amb el fet de que l’acreditament d’un títol ens atorga un poder que no pot ser discutit. Quan una família és cridada per primera vegada a una entrevista, per dir-ho d’alguna manera, quan encara no ha estat malejada pel sistema escolar, fins i tot malgrat la bona voluntat de una part important dels membres d’aquest sistema, no espera que li diguem si el seu fill es porta bé o malament, si sap fer tal o qual cosa, si ha desenvolupat aquesta o aquella altra capacitat, ..., sinó què, malgrat que a vegades sembli dir-nos el contrari, espera que li diguem, de la forma que sigui, que el seu fill existeix per a nosaltres, que li hem dedicat un temps, que estem esforçant-nos per conèixe’l i que en garantim la seva seguretat física i afectiva, que tenim un projecte per a ell, en definitiva, que ens l’estimem, tot i que també ha de quedar clar que amb aquesta estimació no es corre el risc de que ells siguin tinguts en segon ordre, o pugui minvar l’estimació que senten els seus fills envers ells.

Això ens porta a dos principis fonamentals. El primer seria que la família sempre fa pels seus fills allò que creu millor en cada circumstància, malgrat a vegades s’equivoqui, malgrat a vegades no trobi el camí més encertat, malgrat a vegades ens sembla tot el contrari. El segon, que  ningú ha ajudat als pares i a les mares a compartir i a trobar estratègies per abordar les dificultats que comporta fer de pares i mares.

Aquests principis crec que els hem de tenir molt en compte a l'hora d'intervenir. Les experiències que he tingut amb entrevistes han estat diverses, no obstant costa a vegades assimilar quelcom que no rutlla i que cal posar-hi remei. Aquesta és la percepció que n'he tingut que tampoc la puc generalitzar, però davant l'intercanvi d'opinions sobre les actuacions, necessitats...dels nens/es fills/es acostuma a passar. La familia és un element clau per ajudar a aquests infants que tenen necessitats del tipus que siguin. Cal i convé donar-los pautes i recursos i pel que he comprovat, el seu suport és garantia d'èxit.

FASE 4 I 5: OBSERVACIÓ I INTERCANVI

FASE 4 :   OBSERVACIÓ  METÒDICA I SISTEMÀTICA     DATA:      23-4 AL 15- 6   HORES: 3 H LA SETMANA

Objectius:Observació general de la metodologia de treball al cicle d’infantil per tal de constatar que es treballa de manera molt coordinada en quasi totes les àrees. Observacions a les aules de 3, 4 i 5 anys. Observació dels alumnes i de les metodologies dels docents. Observació dels casos escollits i de les necessitats que apareixen dins i fora de l’aula. Observació de les característiques i comportaments d’aquests infants per a prevenir les dificultats que presenten. Destinataris/àries: Psicopedagoga, mestres d’aula, jo...

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Observació i recull constant de tot el què s’observa, es comenta, es parla, es veu...

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.                  Creació de documents d’enregistrament de les observacions. Taules comparatives de les observacions segons el context d’observació. 2.                  Intercanvi de les observacions amb la tutora. 2.  Anotacions en el diari de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Comprovació de les observacions amb les expectatives i creences plantejades.

FASE 5 :       INTERCANVI D’INFORMACIÓ, DEFINIR ACORDS I ACTUACIÓ                                                           DATA:      25-4 AL 20-6                HORES:  3H LA SETMANA

Objectius: Passar a l’acció. Realització de diferents entrevistes a les tutores del centre escolar i al personal del centre respecte el tema de la diversitat. Revisió de documents de referència a la diversitat. Anàlisi de les necessitats reals del tractament de la diversitat. Assistència   a reunions  amb els familiars dels alumnes implicats. Destinataris: alumnes seleccionats i les seves famílies, personal del centre MARAGDA i del centre educatiu, psicopedagoga de l’EAP del centre, jo...

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Participar en les reunions. Elaboració de documents de recull, anàlisi, síntesi... Anàlisi del tractament a la diversitat, la diagnosi i la intervenció.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.         Creació de documents d’enregistrament de les observacions. Taules comparatives de les observacions segons el context d’observació. 2.                  Intercanvi de les observacions amb la tutora. 3.   Anotacions en el diari de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Seguiment per part de la tutora. Valoració del compliment dels objectius. Assoliment de tot el recull de la informació necessària...

Veig que el camí va passant, les ganes són les mateixes, la il·lusió no ha minvat, però si que reconec que hi ha petites pedretes que can saltar. Estic a mig camí veient la llum final. Cal començar a posar fil a l'agulla. Estic aprenent moltissim i em convé reflexionar i fer parades per recapitular tot el què estic posant a la maleta del bagatge! Val la pena mirar endavant!!!

OBSERVACIÓ A LES REUNIONS

Per altra banda he fet observacions en les diferents reunions amb els diferents cicles per a veure

En totes l’esquema de la reunió ha estat el següent: Infantil
 Primària
Per part dels tutors veig una inquietud i pressió molt forta a acabar el temari que s’ha de donar, en la manca de temps que sempre tenen per coordinar-se i en la frustració que tenen amb els nens que no avancen. Estan més satisfets amb els que reben sessions d’Ed. Especial ja que fan un treball més ajustat però s’angoixen quan els tenen dins l’aula.

Aquesta diferència que he comentat en diverses ocasions ha generat davant tant al meu centre de pràctiques com en el centre escolar on treballo. Cal questionar-nos ho el perquè de tot plegat! tot i entendre la diversitat en tot els seu espectre ampli les mesures que porta a terme no corresponen amb aquesta idea ja que porta a terme agrupaments de nens sempre amb NESE. o reforços ordinaris sempre fora de l’aula, amb bastant manca de coordinació per portar un treball de continuïtat amb el que s’està fent dins l’aula,amb grups de nivell homogeni baix o molt baix . tracta la diversitat en tot moment en el context aula que és el context significatiu del nen. S’entén la diversitat en tot el seu espectre ampli: des del que fa la tutora en rebre al nen a la filera quan entre plorant i l’acull, fins la tutora del nen autista que ha treballat dins l’aula i fora com al company "X" amb autisme pot accedir a la filera sol però quan es despista un company de classe el pot acollir amb la mà i redirigir-lo,fins a quan amb la logopeda realitzen PECS fora de l’aula per establir comunicacions,fins a realitzar tallers internivells heterogenis d’infantil per treball els jocs populars.
 TEMÀTICA: Nens amb NESE i nens amb reforços ordinaris
 MESURES: que s’estan portant a terme (ACI, ACIS, flexibilització d’horari, agrupaments..)
 AVALUACIÓ D’AQUESTES MESURES: Avaluació d’aquests nens, problemàtiques sorgides,dubtes..
 PROPOSTES DE MILLORA: possible modificació d’horari,treball amb les famílies,revisió d’ajuts previstos...
Cal dir que en aquestes observacions que he fet en aquestes reunions he trobat una diferència molt clara del tractament de la diversitat pel que fa a l’etapa d’infantil amb la de Primària.
com es tractava l’atenció a la diversitat. A les reunions assisteixen els membres del cicle , el coordinador, la cap d’estudis, la logopeda i una servidora, i la psicopedadoga, la meva tutora (ella ha assistit sempre que ha pogut per horaris)

OBSERVACIÓ A EDUCACIO INFANTIL

Això és un no parar però que genial és tot plegat!

En les observacions a les aules d’infantil ens trobem en totes una metodologia de treball molt semblant: treball dels hàbits d’higiene i neteja, d’ordre social, de treball, de salut treballats de manera sistemàtica i rutinària i demanant cada vegada més autonomia a l’alumnat en funció de l’edat. En els hàbits socials cal remarcar el treball que es fa igual en totes les classes de reflexió i de presa de consciència per posar remei a actituds d’enuig entre iguals.
El fet de treballar en tots els nivells sense llibre dóna una personalització bastant motivadora als aprenentatges. L’ambientació constant dels espais pels treballs que l’alumnat fa dins i fora de l’aula fa que l’ambient sigui significatiu i alegre.
Es dedica una tarda setmanal en totes les aules al treball en racons d’aprenentatge i una altra per a treballar en racons de joc.
Totes les aules tenen repartides en sessions les dues mestres de suport per una millor atenció; cada grup rep 2 sessions setmanals. Per nivell tots els nivells tenen 1 sessió setmanal amb la mestra de suport que es destina a grups flexibles entre nivell, moment que s’aprofita per treballar per tallers en menor ràtio.

Davant aquestes problemàtiques he centrat les meves observacions amb els nens de les dos classes nouvinguts amb dificultats amb d’idioma i amb el cas del nen d’infantil 3 anys immadur i amb possible dèficit visual.

Dintre les
aules de 3 anys he observat el següent: o Un nena presenta una deficiència motriu. o Un nen amb dispersió. o Nens amb problemes de llenguatge. o Nens nouvinguts amb dificultats amb l’idioma. o Un nen immadur i amb possible dèficit visual. o Un nen amb aspectes autistics.


Sobre nens nouvinguts amb dificultats amb l’idioma he rebut la següent informació:
Aquests alumnes durant tot el primer període han rebut el tractament i l’atenció del període d’adaptació a l’escola amb tots els ajuts que es destinen a aquesta nova situació. Ara en aquest trimestre en què l’adaptació ja s’ha superat s’ha d’apostar per fer un tractament a aquesta diversitat d’alumnat donant-li una atenció més acurada. Cada setmana en un sessió setmanal desprès del pati la mestra de suport agafa aquests nens nouvinguts i els fa un treball més acurat d’atenció, en el moment que la resta dels nens dels grups restants estan fent racons de taula. Aquesta atenció es fa tant dins d’una aula d’infantil com en l’aula d’infantil polivalent com en els passadissos pati o vestíbul i serveis d’infantil. L’objectiu és treballar la comunicació, in situ, on tots els dies es genera i reforçar el vocabulari de manera significativa. Hi ha nens que de seguida reforcen el seu vocabulari i ja estan adaptats per tornar a l’aula.

He aprofundit també una mica sobre els casos citats anteriorment analitzant els possibles diagnòstics i procurant seguir la intervenció que s'està duent a terme. Encara hi estic posada! Hi ha feina per fer i molt aper aprendre!