Buff que interessant tot plagat i quina fase més constructiva! Encara hi estic "mans a la massa però us vull deixar aqui una petita pinzellasa. M'he fonamnetat sobre PECS (Sistema de Comunicació per intercanvi d’imatges) He analitzant les diferents fases d’aquest sistema dirigit a alumnes amb autisme. Consta de 6 fases que l’alumne va adquirint a mesura que interioritza aquest sistema.
El Protocol de PECS fa èmfasi en ensenyar al nen autista a aproximar-se a un altra persona per a iniciar una comunicació interactiva.

Aquest Sistema de Comunicació per intercanvi d’imatges va ser desenvolupat en 1985 com un sistema de ensenyament únic, augmentatiu i alternatiu que ensenya als nens i als adults amb autisme i amb altres deficiències comunicatives a iniciar-se en la comunicació. El protocol d’ensenyança de PECS està basat en el llibre de B.F. Skinner: Conducta Verbal. S’aplica en alumnes no verbals, no necessita de la imitació, ni del contacte visual, 
El sistema PECS comença per ensenyar a una persona a entregar una imatge d’un element desitjat a un "receptor comunicatiu", el qual immediatament interpreta l’intercanvi com una petició. El sistema continua ensenyant discriminació d’imatges i com posar-les juntes en una oració. En les fases més avançades s’ensenya a respondre a preguntes i a comentar.
Utilitza targetes amb símbols per a motivar la comunicació. Se li ajuda a canviar un símbol (encara que també es poden usar objectes o dibuixos) per l’objecte o activitat desitjada.
Se’ls ensenya a apropar-se a l’interlocutor i a entregar-li la targeta de l’acció o objecte desitjat.
En un principi seran dues persones les que li ensenyen a usar aquest sistema de comunicació, una serà l’encarregada de realitzar l’intercanvi entre la targeta i l’objecte desitjat i l’altra serà qui li donarà al nen totes les ajudes físiques necessàries per a realitzar-lo; convé que la persona que faci l’intercanvi estigui separada físicament per tal que el nen hagi de desplaçar-se, i per tant dirigir-se a l’interlocutor, per a donar la targeta. De forma gradual anirà desapareixent l’ajut fins que el nen sigui capaç de demanar les coses per si sol.
Les targetes van fixades amb velcro a un plafó o en un quadern de comunicació (carpessà petit).
La primera funció que es treballa es la de demanar. El nen aprèn a iniciar intercanvis comunicatius.
Es remarca molt el fet de fer d’uns 20 a 40 intercanvis comunicatius diaris per instaurar un hàbit comunicatiu.

La recerca d'informació sobre aquest sistema m' està servint per a la reflexió de la pròpia pràctica que s’està portant en aquests nens a les diferents aules i molts cops en espai de protesta per a dir com els temes burocràtics organitzatius d’horaris i de ràtio de nens-mestre a l’hora d’atendre i aplicar aquest sistema desborden les situacions d’ensenyament–aprenentatge, altres reflexions van dirigides a poca empatia que tenen alguns pares per aquest sistema, també es discuteix de vegades sobre la manca de coordinació amb els tutors d’aquests nens.

Tot plegat m’ha servit per conèixer un sistema de comunicació desconegut per a mi i factible per aquests nens amb autisme. M’he introduït en el món d’altres professionals (mestres de pedagogia terapèutica, logopedes, educadors i psicopedagogs) llegint  les seves inquietuds en la seva intervenció en l’aplicació d’aquest sistema de comunicació a través de la xarxa.
 per tant és adient per a persones amb trastorn de l’espectre autista.